Infertilitat masculina: proves diagnòstiques

Infertilitat masculina: proves diagnòstiques

La primera gran decisió que ha de prendre una parella quan no aconsegueix quedar-se embarassada és recórrer a un especialista. És una decisió important i que a vegades costa de prendre. Sovint, les dificultats per parlar sobre aquests problemes poden alentir el moment de fer el pas, i és molt important no demorar la consulta amb l’especialista més temps del recomanat.

Arribat el moment, l’equip d’especialistes du a terme diferents proves mèdiques per poder realitzar un diagnòstic de la situació i determinar quin és el tractament més idoni per a cada cas. És molt important que aquestes proves es facin a ambdós membres de la parella, atès que el percentatge de casos d’infertilitat per un factor masculí és igual que el de casos per un factor femení, i fins i tot hi ha un altre percentatge important en què el problema es troba en ambdós integrants. El 20 % de les esterilitats són d’origen mixt. Pots consultar aquí les proves més comunes que es practiquen a la dona.

A FecunMed comptem amb un equip d’especialistes i amb la tecnologia més avançada per a la realització d’aquestes proves, per la qual cosa, després de l’anàlisi dels resultats, es podrà dictaminar quin és el pas següent a seguir.

Què pot provocar la infertilitat masculina?

Hi ha tres causes principals que poden derivar en un cas d’infertilitat masculina: un factor genètic, problemes de salut i els hàbits de vida de l’home.

En el primer i el segon cas, no hi ha cap tipus de prevenció possible, però en la tercera variant sí que es poden efectuar canvis en l’estil de vida que minimitzin els efectes negatius per a la fertilitat masculina, evitant el consum de tòxics i l’obesitat.

Entre les causes congènites, hi ha les causes genètiques i els desordres del desenvolupament de la gònada. Entre les causes genètiques, podem trobar diverses malalties que afecten la capacitat fèrtil de l’home, com la fibrosi quística, i tres síndromes diferents, la de Klinefelter, la de Kallmann i la de Kartagener. Aquestes malalties poden comprometre significativament la producció espermàtica. Pel que fa als desordres del desenvolupament de la gònada, podem trobar trastorns del descens dels testicles a les bosses escrotals (criptorquídia) i processos associats a varicocele testicular.

Altres malalties no hereditàries que poden danyar l’esperma són la diabetis, la insuficiència renal o hepàtica, trastorns cardiovasculars o problemes de tiroides. Els desajustos hormonals també afecten hormones com la testosterona o les gonadotropines, molt importants en la generació d’espermatozoides.

A més, alguns tractaments per combatre malalties tenen com a efectes secundaris la possibilitat de danyar la qualitat espermàtica de l’home. La quimioteràpia aplicada en processos oncològics o alguns medicaments que afecten el perfil hormonal del baró, en són un exemple. En aquests casos, quan la medicació és imprescindible per a la salut del pacient, i si l’home vol ser pare en el futur, s’aconsella que congeli una mostra de semen abans d’iniciar el tractament, per poder-la fer servir més tard per fecundar l’òvul de la seva parella.

Més enllà de qüestions relacionades amb l’estat de salut de l’home, també hi ha aspectes mediambientals o d’estil de vida que poden perjudicar la qualitat espermàtica sense adonar-nos-en. Una possible exposició a compostos químics d’origen industrial o a radiacions pot malmetre l’esperma, així com hàbits poc saludables que pot tenir l’home, com ara fumar, el consum de drogues o l’excés de cafeïna. Portar un ritme de vida elevat amb dosis d’estrès tampoc no és positiu per aconseguir tenir una bona mobilitat espermàtica.

En qualsevol cas, les dificultats per aconseguir un embaràs per part de l’home es focalitzen en alguna alteració dels paràmetres normals de la qualitat o quantitat de l’esperma. Aquesta alteració pot venir provocada per problemes de mobilitat o alteracions morfològiques, i fins i tot també hi ha casos en què en l’ejaculació no es detecten espermatozoides. Això darrer pot ser a causa d’una falta absoluta de producció o d’una obstrucció, o inclús agenèsia, del conducte pel qual s’expulsen els espermatozoides.

Com es detecta un cas d’infertilitat masculina?

Els especialistes en reproducció assistida recomanen que una parella demani una visita per analitzar la seva salut reproductiva si fa un any que manté relacions sexuals de manera regular sense cap tipus de protecció, és a dir, intentant aconseguir un embaràs, i no l’ha aconseguit. En els casos en què la dona tingui més de 35 anys, aquest marge de temps es redueix a la meitat, atès que a partir d’aquesta edat la dona pot tenir més dificultats.

Una vegada es ve a cercar l’ajuda d’un especialista, ambdós membres de la parella se sotmeten a diferents proves per intentar detectar on és l’origen del problema. Són aquests estudis diagnòstics els que permetran a l’equip mèdic detectar una possible alteració que perjudiqui la fertilitat de l’home.

Normalment, quan la infertilitat prové d’un factor masculí, el problema radica en la qualitat i/o quantitat d’espermatozoides que es poden comptabilitzar en l’ejaculació. L’equip mèdic de FecunMed inicia l’exploració del pacient confeccionant la seva història clínica. S’interessa per antecedents mèdics seus i dels seus familiars més propers, així com per l’estil de vida del pacient. Una exploració tàctil a la zona testicular també pot ajudar el metge en el seu diagnòstic, ja que amb el tacte es poden percebre algunes alteracions.

Quines proves diagnòstiques hi ha per poder avaluar la fertilitat masculina?

Més enllà d’aquestes exploracions prèvies, l’equip mèdic de FecunMed també compta amb la darrera tecnologia per poder realitzar diferents proves per detectar alteracions. La més habitual, senzilla i de primera instància és el seminograma. L’home ha d’ejacular en un recipient per a la posterior anàlisi de la mostra al laboratori. Amb aquesta prova es pot avaluar la quantitat d’espermatozoides, la seva mobilitat i la seva morfologia. Aquesta prova es pot complementar amb una petita biòpsia testicular, una prova molt senzilla i escassament molesta que pot aportar molta informació en determinats casos.

En funció dels resultats obtinguts en el seminograma, s’avalua la possibilitat de realitzar altres proves.

En cas d’apreciar una quantitat anormalment baixa d’espermatozoides en l’ejaculació (oligospèrmia), serà preceptiu, a més de l’exploració clínica andrològica, un estudi analític en sang de factors hormonals i genètics.

Si s’observa una presència anormalment elevada de leucòcits en el semen, superior a un milió/ml, es considera possible que hi hagi una infecció, motiu pel qual es realitza un cultiu del semen per detectar la presència de microorganismes i determinar de quin tipus són.

Per avaluar la qualitat dels espermatozoides i, sobretot, saber quants dels obtinguts es poden fer servir en un procés de reproducció assistida, es du a terme un test de capacitació, que consisteix a eliminar els fluids i les substàncies presents a la mostra per poder fer el recompte d’espermatozoides mòbils (recompte conegut amb les sigles REM) i determinar quants d’aquests es podran utilitzar en un tractament.

Com hem comentat abans, a vegades no es detecten espermatozoides en l’ejaculació. Això no vol dir que l’home no generi espermatozoides, atès que pot ser per una obstrucció o per l’absència dels conductes pels quals es desplacen en el moment d’ejacular (conductes deferents). En aquests casos, els espermatozoides es poden obtenir amb una biòpsia testicular.

Una anàlisi genètica directa dels espermatozoides del semen també és una prova molt útil en els casos en què se sospiti un factor citogenètic. Aquesta anàlisi es du a terme examinant seqüències específiques d’ADN en els espermatozoides, a través d’una tècnica coneguda amb les sigles FISH (hibridació fluorescent in situ), així com també es pot estudiar la integritat de l’ADN espermàtic, a través de tests de fragmentació de la seva cadena.

Tot i que les causes d’infertilitat en l’home són molt diverses, com en el cas de la dona, l’afectació se centra en la qualitat i quantitat d’espermatozoides amb què compta l’home. Tot rau aquí. És important, això sí, determinar quina n’és la causa i com se’n poden minimitzar les conseqüències, i això s’aconsegueix a través de totes les proves que hem destacat aquí.

Encara que en un cas d’infertilitat en la parella es tendeixi a pensar que el problema rau en la dona, els percentatges d’afectació d’ambdós membres de la parella estan repartits de manera molt equitativa. Per això és molt important que l’home també se sotmeti a les proves diagnòstiques que recomanen els especialistes, atès que amb les tècniques avançades amb què comptem a FecunMed hi ha un percentatge elevat de possibilitats de detectar el problema.

En els casos en què no s’aconsegueixi determinar què provoca els problemes de fertilitat, hi ha tècniques per iniciar el camí cap a la maternitat. Aquests casos són els que es coneixen com a infertilitat amb causa desconeguda. Els especialistes, en funció de les característiques que coneguin de cada cas, decidiran quin tractament pot ser més efectiu en un futur procés de reproducció.

¿Cuál es el mejor tratamiento para mi?

Si todavía no sabes qué tratamiento se adapta más a ti,
te animamos a hacer nuestro prediagnóstico online.

Prediagnóstico

Publicado el 22 Desembre 2021|Última actualización el 22 Desembre 2021|

A FecunMed seguim al teu costat.

Fes realitat el teu desig de ser mare