L’endometriosi

L’endometriosi és una malaltia que pateixen algunes dones en edat fèrtil, especialment entre els 30 i 40 anys, i que és molt més comuna del que es pot pensar, tenint en compte les poques coses que en sabem fins ara. Es podria dir que és la gran desconeguda, tot i que un 10 % de les dones en l’àmbit mundial la pateix. Alguns casos podrien tenir un origen hereditari, encara que no és una malaltia que passi de mares a filles de manera directa.

És molt important donar la visibilitat necessària a aquesta malaltia, per poder conscienciar la població de la seva existència, facilitar-ne el diagnòstic i que cada vegada sigui més habitual parlar-ne i poder eliminar tabús en aquest sentit. Com més informació se’n pugui tenir, més fàcil serà que es detecti que existeix un problema i anar al metge. Certs símptomes es poden confondre amb altres desordres menstruals menys rellevants, cosa que li resta importància i augmenta les conseqüències que provoca la demora del seu diagnòstic, especialment en la capacitat fèrtil de la pacient. De mitjana, a Espanya, l’endometriosi es detecta a la cinquena consulta mèdica que es realitza pels seus símptomes.

Existeix una gran ignorància respecte d’aquesta malaltia i, malgrat que és molt comuna, la societat no la té en compte a l’hora de percebre’n els efectes, cosa que acaba provocant danys més importants, que poden tenir conseqüències greus en la capacitat fèrtil de la dona.

Què és l’endometriosi?

L’endometriosi és una malaltia que té el seu origen en l’extensió del teixit de l’endometri fora de la cavitat uterina, i s’acaba desenvolupant anormalment en altres zones del cos, com per exemple en els ovaris, les trompes de Fal·lopi, els lligaments uterins o la bufeta. El desenvolupament d’aquest teixit fora de l’úter pot afavorir la creació d’implants inflamatoris crònics i l’aparició de quists, que posteriorment poden dificultar molt les possibilitats d’aconseguir un embaràs.

Els ovaris són els principals afectats d’aquesta malaltia i pateixen un deteriorament del seu teixit, cosa que pot provocar una reducció de la quantitat i de la qualitat de la reserva d’òvuls. També pot afectar els mecanismes que regulen l’alliberament dels òvuls. Si no es controla el desenvolupament de l’endometriosi, podria deixar minvada la massa ovàrica.

En funció de l’evolució de la malaltia i de l’afectació que tingui en cada dona (depenent, sobretot, de quina zona ha quedat més malmesa), pot acabar desembocant en problemes de fertilitat. L’endometriosi és la causa d’infertilitat del 30 % de les dones amb problemes per tenir fills.

Quins símptomes té?

L’endometriosi no ofereix una simptomatologia igual en totes les dones, i fins i tot el nivell d’afectació també depèn de cada cas. El problema és que moltes dones no perceben símptomes específics fins al moment en què no aconsegueixen quedar-se embarassades, quan els efectes de la malaltia ja són ineludibles.

Els símptomes més habituals són dolors abdominals de caràcter còlic associats a la menstruació (s’anomena dismenorrea), dolor al baix ventre en el moment de mantenir relacions sexuals o una fatiga general excessiva. Tots aquests símptomes els poden causar altres patologies, cosa que dificulta que la dona vagi al ginecòleg preocupada i cercant una explicació.

Hi pot haver altres símptomes, no tan freqüents, com ara dolors a la bufeta o problemes gastrointestinals (en funció dels òrgans que estigui afectant), o fins i tot haver tingut la regla per primera vegada a una edat primerenca o tenir menstruacions molt abundants i freqüents.

El factor genètic també hi pot influir, de manera que qualsevol dona que tingui una mare o una germana amb endometriosi és més susceptible de tenir-ne.

Com es diagnostica?

Com hem comentat, la detecció de l’endometriosi acostuma a ser complicada per la falta de signes o símptomes específics d’alerta en la dona afectada, fins i tot en casos d’endometriosis avançades. Això no obstant, quan se sospita aquesta malaltia, els mitjans de diagnòstic més bàsics són relativament de fàcil accés.

De fet, hi ha diversos recursos diagnòstics. El més senzill és l’examen clínic a través de la inspecció i el tacte ginecològic. L’estudi ecogràfic genital transvaginal complementarà l’examen clínic bàsic i donarà més abast diagnòstic. Moltes vegades, aquest estudi ja serà suficient per a una orientació diagnòstica correcta. Eventualment, pot ser necessari un examen per ressonància pelviana abdominal, o fins i tot a través de laparoscòpia. Aquesta darrera és una exploració invasiva de l’abdomen de la dona, que pot caldre en alguns casos, i inclús pot tenir caràcter terapèutic per l’extirpació dels implants dolorosos o quists endometriòsics.

Com hem vist, l’endometriosi és una malaltia inflamatòria que afecta els òrgans reproductius femenins i que és complicada de detectar, per la falta de símptomes específics. Aquesta dificultat fa que, a vegades, quan es detecta el problema, la malaltia es trobi en un estat avançat i que ja hi hagi dificultats importants per aconseguir un embaràs. No obstant això, amb l’ajuda de la reproducció assistida, el somni de ser mare es pot complir.

Cada cas és diferent i, com a tal, cal valorar cada cas clínic de manera independent, però el tractament al qual els especialistes recorren més en aquests casos és la fecundació in vitro. Aquesta opció guanya prioritat com més avançada es troba la malaltia. Si l’endometriosi és severa i de llarga evolució, hi pot haver un esgotament ovàric molt important, i llavors no existiria altra opció que una donació d’òvuls per aconseguir la desitjada gestació i subsegüent maternitat.

En els casos en què la malaltia es pugui detectar en un estat molt més inicial i la dona encara no desitgi un embaràs, hi haurà l’opció de practicar una congelació d’òvuls propis. D’aquesta manera, es pot conservar la qualitat ovàrica del moment, abans que caigui la quantitat i la qualitat de la reserva d’òvuls a causa de l’endometriosi. Quan a la dona li arribi el moment oportú de ser mare, tindrà els seus òvuls congelats, com a recurs per evitar recórrer a una donació.

¿Cuál es el mejor tratamiento para mi?

Si todavía no sabes qué tratamiento se adapta más a ti,
te animamos a hacer nuestro prediagnóstico online.

Prediagnóstico

A FecunMed seguim al teu costat.

Fes realitat el teu desig de ser mare