Les proves mèdiques que es realitzen a la dona abans de començar

La infertilitat femenina

En el cas que el problema reproductiu radiqui en l’organisme de la dona (factor femení), hi pot haver diversos tipus d’alteracions que condueixin a un estat d’esterilitat (impossibilitat d’aconseguir la gestació), que poden anar des de trastorns de l’ovulació, passant per lesions de les trompes de Fal·lopi o desordres de l’estructura uterina. En alguns casos, el problema no radica pròpiament en la consecució de la gestació, sinó en el fracàs del seu manteniment fins al final, amb la impossibilitat d’aconseguir el part d’un fill sa.

No és necessari que els problemes per quedar-se embarassada d’una dona siguin des del començament de la seva edat fèrtil. Hi ha casos en què la infertilitat apareix més endavant, fins i tot quan la dona ja ha estat mare. En aquest cas, la infertilitat es classifica com a secundària. La infertilitat primària és la que afecta la dona des del començament de la seva edat reproductora.

En els casos en què el problema per ser mare aparegui després d’haver tingut un infant, és probable que l’edat de la dona hi tingui molt a veure. A partir dels 35 anys, les opcions de quedar-se embarassada disminueixen de manera considerable, ja que la qualitat dels òvuls de la dona descendeix notablement. Aquest és un problema amb el qual també es troben les dones que volen ser mares per primera vegada a causa del retard de la maternitat per motius laborals, personals o d’un altre tipus.

El factor femení també pot ser causat per diverses malalties que afecten la capacitat reproductiva de la dona. Són dolències que afecten les zones de l’úter, les trompes de Fal·lopi i els ovaris, imprescindibles en el procés de l’embaràs.

Algunes de les malalties més freqüents que poden afectar els ovaris són la síndrome d’ovaris poliquístics (que dificulta el procés d’ovulació) o l’endometriosi (procés inflamatori crònic que afecta els ovaris, les trompes i fins i tot l’úter).

Si ens fixem en els problemes focalitzats en el canal genital de la dona, l’úter, les trompes de Fal·lopi són les grans protagonistes. Qualsevol alteració que les perjudiqui pot desembocar en algun problema de fertilitat. El 30 % dels casos d’esterilitat es deuen a lesions d’aquests conductes.

Quines proves mèdiques preventives se li realitzen a ella?

Com ja hem comentat, abans de començar un tractament, és molt important que ambdós integrants de la parella es duguin a terme certes proves mèdiques per poder concretar quina és la causa de la infertilitat i, d’aquesta manera, identificar quin tractament és el més ajustat a les necessitats de cada cas. En la dona, aquestes proves poden ser diverses, algunes més invasives que d’altres.

Entre les proves menys compromeses i, en canvi, més aclaridores, podem trobar l’anàlisi hormonal i una simple ecografia. Amb la primera es pot diagnosticar l’origen dels desordres ovulatoris més habituals. Les hormones més rellevants en aquest sentit són la FSH, la LH i la HAM. Amb els resultats dels nivells hormonals, es pot orientar també la quantitat de la reserva ovàrica, informació que sovint resulta molt rellevant.

D’altra banda, amb l’ecografia es pot observar l’úter, analitzar-ne la forma, així com també una anàlisi de l’endometri. Observant la zona es pot detectar qualsevol anomalia que dificulti la implantació de l’òvul, i també es pot avaluar la reserva ovàrica de la dona fent un recompte dels fol·licles antrals.

Una tercera prova habitual és la radiografia de trompes (histersalpingografia), que ofereix la possibilitat d’observar la forma interna de l’úter i de les trompes, per poder identificar alguna possible obstrucció o trastorns de permeabilitat. Aquesta prova s’ha de dur a terme entre el setè i l’onzè dia després d’haver iniciat la menstruació.

Quan l’equip mèdic considera que hi ha possibilitats que la pacient tingui alguna malformació uterina o desordres orgànics de la seva cavitat, indicarà que es faci una histeroscòpia.

Les malformacions uterines fan referència a alteracions congènites de la forma de l’úter, i els desordres orgànics adquirits al llarg de la vida més habituals són els miomes o pòlips, els quals poden donar trastorns menstruals i dolors, a més de causar problemes a la dona per aconseguir quedar-se embarassada. La histeroscòpia no es troba entre les exploracions de l’estudi bàsic de fertilitat, perquè és una mica més invasiva i necessita anestèsia local o general. Únicament es practica quan existeix una indicació.

Per què és important realitzar aquestes proves?

Els resultats de totes aquestes proves serviran perquè l’equip mèdic pugui valorar cada cas de manera individual i estableixi quin tractament és el més idoni a seguir. Una vegada es determina quina és la causa dels problemes de fertilitat, es pot saber quina és la millor metodologia per iniciar el camí per intentar aconseguir l’embaràs desitjat.

Com a exemple, amb els resultats d’aquests exàmens mèdics, es podrà saber si la pacient pot ser mare amb els seus òvuls o necessita l’aportació d’una donant. Aquesta informació ja permet descartar o confirmar diferents tractaments.

En el cas que una pacient ja s’hagi realitzat alguna d’aquestes proves o d’altres relacionades amb la seva salut reproductiva, sempre és preferible que en faciliti els resultats al metge. D’aquesta manera, es pot estalviar repetir-la i l’equip mèdic també es pot fer una idea de la situació molt abans. Així, l’equip mèdic podrà prendre la decisió de quin tractament és el millor per a la pacient abans i se’n podrà avançar l’inici.

La realització de les proves prèvies al tractament és clau per iniciar el procés que durà la parella, o la mare soltera, a iniciar el camí per intentar aconseguir el desitjat embaràs. Són moments de dubtes i inquietuds, per la qual cosa és molt important comptar amb el suport de la parella, en cas de tenir-ne, o d’alguna persona propera.

Les diferents causes que poden provocar un cas d’infertilitat fan impossible determinar a quantes proves mèdiques s’ha de sotmetre la dona. No obstant això, en un percentatge alt de casos, permeten esbrinar quin és l’origen de la infertilitat, si bé és cert que a vegades l’equip mèdic no pot concretar-ne la causa i el cas es qualifica d’infertilitat d’origen desconegut. Tot i això, per a aquests casos d’origen desconegut hi ha estratègies de tractament eficaces.

Aquí hem repassat les principals proves a les quals se sotmet una dona, però cal no oblidar que abans d’iniciar el tractament és molt important que l’home, en cas que la dona tingui parella, també es realitzi les proves pertinents. Coneix més detalls sobre els exàmens mèdics per a l’home aquí.